Bon dia, aquesta és la última entrada d’aquest blog. Ha sigut
una gran experiència plena de reflexió que ha marcat una bans i un després en
la forma de veure l’aprenentatge de llengües. Potser ara sóc força més crítica
pel que fa a aquest aspecte. Avui, m’agradaria parlar-vos una mica de
l’aprenentatge de llengües en línia.
Pertanyo a una generació estretament lligada a Internet. Tot i que he
pogut viure una infància plenament sense internat, a partir dels 13 anys ja
vaig començar a endinsar-me en aquest món, començant pel Windows Messenger. Pel que fa a l’aprenentatge de llengües a
l’escola, anàvem en comptades ocasions a la sala d’ordinadors a fer algun
exercici interactiu per treballar algun aspecte de la llengua, com ara
vocabulari o gramàtica.

Ara mateix, em considero una barreja de resident i visitant pel que fa
a la necessitat de consulta d’Internet diàriament. Tot i així no tinc una
sensació d’ansietat si no tinc accés a aquesta connexió. Tot i així, si tingués
Internet al mòbil potser tindria aquesta necessitat de sentir-me connectada al
món 24/7. Per això em nego a tenir un
mòbil amb aquestes característiques. Sóc
visitant pel que fa al fet de la poca disciplina i domini de les eines
que un ordinador amb Internet ofereix. Si parlem de les xarxes socials podríem
dir que sóc força resident ja que utilitzo diàriament i força hores el facebook (a excepció de quan estic de
viatge). Utilitzo molt el facebook
perquè no tinc whatsapp ni un altre
mètode gratuït per comunicar-me amb les altres i quan estic a casa el deixo
obert per si algú vol dir-me alguna cosa, o jo necessito dir-la, concernint els
estudis o alguna altra cosa. També tinc un Tumblr
i un Flickr, per promocionar la meva
fotografia. Tot i això, no tinc ni Twitter
ni Tuenti. Amb les xarxes socials
he après elements d’altres llengües, ja que tinc “amics” de tot el món. Així
doncs, els estats d’altres persones en francès, alemany, portuguès, danès, etc.
Fan que aprengui alguna que altre paraula nova si els llegeixo.
Aprendre llengües en línia? Sembla que per molts sigui una utopia, una tasca poc seriosa. Però jo
crec que la xarxa és molt útil per aprendre llengües, inclús des de 0. Hi ha
infinitat de pàgines web de consulta bilingüe, diccionaris, explicacions
gramaticals, vídeos, pronunciació, etc. És força complet, i si un en sap treure
profit, pot aprendre molt, i ràpid. Jo personalment he après una mica de danès
fent servir la xarxa, però no des de 0. I m’ha servit. Tanmateix, he de dir que
on hi hagi un nadiu al teu costat per llegir-te un llibre o explicar-te les
coses cara a cara, no hi ha res millor. Així doncs, em sento molt més còmode
utilitzant un mètode no digital, tot i admetre que una web com Wordreference o Pons són eines molt efectives i rapides per resoldre dubtes
lingüístics. Abans, per aprendre portuguès feia servir Busuu, que és una plataforma virtual per aprendre llengües i tens
un seguit d’exercicis després de la teoria. A mesura que vas encertant vas
guanyant “busuuberries”, i pots anar pujant de nivell. Amb aquesta eina havia
après força paraules i expressions.
Això és tot, companyes. Ha sigut un plaer compartir tota aquesta
informació plena de records i experiències. A reveure!!



M'interessa molt això que expliques sobre l'aprenentatge en línia per aprendre idiomas. Jo personalment mai l'he provat, però és una activitat que tinc pendent. Suposo que si ets constant i tens ganes d'aprendre si és un curs en línia o no perd importancia.
ResponderEliminarPer cert, he trobat curiós el BUSSU aquest del que parles, el provaré. :D
Ja sé què faré aquest estiu, provar el busuu!
ResponderEliminarJo crec que sí que es pot aprendre una llengua a través dels recursos en línia, perquè podem trobar-hi des de textos per practicar la comprensió escrita, fins a vídeos per practicar la comprensió oral. Potser ens sembla més difícil el tema de l'expressió, però si et poses en contacte amb persones nadives que et poden ajudar i corregir el que dius quan t'escrius amb elles (ja sigui en un xat o enviant textos que has redactat tu) i llavors utilitzes Skype o Facetime o alguna cosa així, jo crec que es pot aprendre molt! S'ha de tenir en compte que val constància i voluntat, però no és pas impossible!
Pel que fa a la relació amb Internet, dius que et sents resident i visitant... Jo diria que tot i haver viscut sense Internet (o quasi sense) fins als 11-12 anys, em considero nativa digital. A l'escola no el fèiem servir, no teníem Moodle, però jo a casa sí que m'hi connectava. És interessant el teu punt de vista, cadascú ho viu diferent!
No sabia això que no tenies whats, crec que ets de les que està menys enganxada a internet de la nostra comunitat.
ResponderEliminarM'ha sorprès això del Busuu, mai n'havia sentit a parlar però crec que aquest estiu aprofitaré per aprendre alguna de les llengües que tinc pendent via internet.
Hola Ruth!
ResponderEliminarEncara que no hagis tingut gaires visites meves durant la creació del blog, ens coneixem perfectament! Oi?
Doncs he vingut a fer una ullada i per què, deixar petjada per aquesta comunitat.
Com tu, jo també soc una mica visitant i una mica resident. A diferència de tu, sí que em sento una mica enganxada al telèfon mòbil... I a vegades em dóna la sensació que no podria viure sense ell. Jo també em vaig resistir molt de temps als mòbils intel·ligents, però ja veus, m'han atrapat. Però és útil, també, per respondre correus importants al moment i no fer-ho "massa tard".
Pel que fa a la xarxa... Sóc visitant, com tu, perquè no sóc una crac, no estic a la última en sistemes, interfícies i programes informàtics, no tinc un Mac (ni el vull...) ni estic ficada a moltes xarxes socials. No tinc Twitter, no tinc Tumblr, twenti... Tinc Facebook i faig servir molt el correu electrònic. No tindria blog i no seria blogger si no fos per aquesta assignatura, ni hauria desenvolupat una Wiki. Així, em considero visitant en forces aspectes. En canvi, sí que és cert que l'internet forma part de les meves eines indispensables per dur a terme la meva tasca d'estudiant i també personal. Necessito l'internet per molts aspectes de la meva vida, forma part del meu EVA i del meu EPA.
Pel que fa a l'últim paràgraf que has escrit... Jo també estic d'acord amb què és possible aprendre una llengua en línia. De fet, jo ho estic fent! Sempre, però, amb l'ajuda d'algun llibre físic, que són un plaer poder fullejar!!! No creus?
Bon estiu, Ruth!!!!
Estic d’acord amb tu Ruth sobre la utilitat del blog, a mi també m’ha ajudat a ser més crítica amb l’ensenyament i m’ha fet pensar tot allò que faria servir si algun dia sóc docent (i també l’educació que m’agradaria haver tingut).
ResponderEliminarRealment Facebook és realment útil per com dius mantenir el contacte amb amics o persones conegudes de diferents llocs del món i per practicar llengües! És una manera molt directe de contactar-hi, imagino que si no existís ni el Facebook ni el correu electrònic mantenir el contacte seria més “pesat” o lent i potser no gaudiríem de tanta diversitat.
No coneixia aquesta pàgina que comentes...el Busuu, i veig que no sóc l'única que té ganes de provar-lo!! Me l’apunto ;)
Quan has parlat de la sala d’ordinadors de l’escola he recordat que també era una activitat que feia a l’escola, i com que en aquell temps no era habitual tenir un ordinador a casa, esperàvem la tarda del dijous per seure davant la pantalla i jugar.
ResponderEliminarPel que fa a la connexió a Internet al mòbil, no crec que el fet de tenir-ne impliqui estar enganxat. Crec que és un avantatge en certs moments i, com en tot, hem de ser nosaltres els crítics i saber quan i com ho hem de fer servir. D’una manera semblant amb l’aprenentatge de llengües en línia. Crec que és possible sempre i quan sapiguem on hem d’anar.
Ha estat un plaer poder llegir les teves experiències!
Bon estiu!