Entrada 9. ENSENYAR I APRENDRE EN LÍNIA

Bon dia, aquesta és la última entrada d’aquest blog. Ha sigut una gran experiència plena de reflexió que ha marcat una bans i un després en la forma de veure l’aprenentatge de llengües. Potser ara sóc força més crítica pel que fa a aquest aspecte. Avui, m’agradaria parlar-vos una mica de l’aprenentatge de llengües en línia.

Pertanyo a una generació estretament lligada a Internet. Tot i que he pogut viure una infància plenament sense internat, a partir dels 13 anys ja vaig començar a endinsar-me en aquest món, començant pel Windows Messenger. Pel que fa a l’aprenentatge de llengües a l’escola, anàvem en comptades ocasions a la sala d’ordinadors a fer algun exercici interactiu per treballar algun aspecte de la llengua, com ara vocabulari o gramàtica.

Ara mateix, em considero una barreja de resident i visitant pel que fa a la necessitat de consulta d’Internet diàriament. Tot i així no tinc una sensació d’ansietat si no tinc accés a aquesta connexió. Tot i així, si tingués Internet al mòbil potser tindria aquesta necessitat de sentir-me connectada al món 24/7. Per això em nego a tenir un mòbil amb aquestes característiques. Sóc  visitant pel que fa al fet de la poca disciplina i domini de les eines que un ordinador amb Internet ofereix. Si parlem de les xarxes socials podríem dir que sóc força resident ja que utilitzo diàriament i força hores el facebook (a excepció de quan estic de viatge). Utilitzo molt el facebook perquè no tinc whatsapp ni un altre mètode gratuït per comunicar-me amb les altres i quan estic a casa el deixo obert per si algú vol dir-me alguna cosa, o jo necessito dir-la, concernint els estudis o alguna altra cosa. També tinc un Tumblr i un Flickr, per promocionar la meva fotografia. Tot i això, no tinc ni Twitter ni Tuenti. Amb les xarxes socials he après elements d’altres llengües, ja que tinc “amics” de tot el món. Així doncs, els estats d’altres persones en francès, alemany, portuguès, danès, etc. Fan que aprengui alguna que altre paraula nova si els llegeixo.

Aprendre llengües en línia? Sembla que per molts sigui una utopia, una tasca poc seriosa. Però jo crec que la xarxa és molt útil per aprendre llengües, inclús des de 0. Hi ha infinitat de pàgines web de consulta bilingüe, diccionaris, explicacions gramaticals, vídeos, pronunciació, etc. És força complet, i si un en sap treure profit, pot aprendre molt, i ràpid. Jo personalment he après una mica de danès fent servir la xarxa, però no des de 0. I m’ha servit. Tanmateix, he de dir que on hi hagi un nadiu al teu costat per llegir-te un llibre o explicar-te les coses cara a cara, no hi ha res millor. Així doncs, em sento molt més còmode utilitzant un mètode no digital, tot i admetre que una web com Wordreference o Pons són eines molt efectives i rapides per resoldre dubtes lingüístics. Abans, per aprendre portuguès feia servir Busuu, que és una plataforma virtual per aprendre llengües i tens un seguit d’exercicis després de la teoria. A mesura que vas encertant vas guanyant “busuuberries”, i pots anar pujant de nivell. Amb aquesta eina havia après força paraules i expressions.

Això és tot, companyes. Ha sigut un plaer compartir tota aquesta informació plena de records i experiències. A reveure!!

Entrada 8. Els recursos per a l'aprenentatge de llengües

En aquesta penúltima entrada us parlaré de la meva experiència com a aprenent de llengües pel que fa a la utilització de recursos a classe.

Tots sabem que els recursos són importants per poder fer de la lliçó una tasca amena, dinàmica i variada. Sense recursos diferents i sense canviar de tasca cada “x” temps, els alumnes poden arribar a avorrir-se molt, a desconnectar del món. Si els fas fer exercicis d’anglès  tota l’estona, el que obtindràs serà una màquina de fer exercicis, però segurament no entendrà res quan un nadiu li digui alguna cosa. Així doncs, és important variar, a més dels recursos per se, la forma en què s’utilitzen.  És vital que es treballin tots els aspectes de la llengua (llegir, escriure, parlar, comprendre, gramàtica...) i és tan important com la forma com s’aprenen aquests aspectes.

En aquesta entrada parlaré bàsicament de les llengües estrangeres, ja que el català i el castellà, com ja hem comentat en anteriors entrades, s’aprenia/perfeccionava seguint uns mètodes molt tradicionals i un recursos molt limitats: llibres, i no més. Em centraré especialment en l’anglès, que és la lengua que recordo més.

Exemple de fotocòpia amb canço per "fill in the gaps"

Per treballar la comprensió oral de l’anglès sempre s’ha fet molt poca cosa. Podríem dir que era l’aspecte que menys treballàvem a classe (d’aquí la incompetència de la majoria de jovent que ha fet 12 anys d’anglès.) Aspectes que es treballaven molt més i gairebé a diari eren la lectura i el vocabulari. És a dir, es treballava molt més des de la llengua escrita sense interacció en context real. Havíem de llegir en veu alta (una línia cadascú) o a vegades per a nosaltres mateixos. Després de la lectura havíem d’endreçar paràgrafs o resumir. També, en ocasions, se’ns feien un seguit de preguntes, que s’havien de respondre per demostrar que el text s’havia entès. També havíem d’endreçar paràgrafs o resumir. Amb la llengua oral això també es feia. A vegades les preguntes de comprensió eren tipus test, a vegades eren de redactar i d’altres només d’escriure una paraula clau. En alguna d’aquestes ocasions on es treballava la llengua oral, veiem algun vídeo en anglès o escoltàvem una cançó. Escoltar cançons i emplenar buits de la cançó era nua tasca força entretinguda, ja que escoltaves cançons i t’ho passaves be cantant, al mateix temps que feies un esforç per pronunciar bé, i per trobar els mots que no apareixien. Un cop ja havíem escoltat la cançó tres vegades, fèiem la posada en comú (en ordre de lloc on ens assentàvem) i cadascú anava dient què creia que anava en aquell buit. Així mateix s’analitzava els significat de la cançó completa, cosa que permetia que aprenguessis més vocabulari. Això ens agradava a tots molt perquè podíem passar de cantar una cançó en angles estil ”a wachiwachi wo chi “ a dir exactament el què deien.

A francès, amb el mètode audiolingual, era comú trobar-se dibuixos o còmics que anaven lligast a una situació oral. Així doncs, escoltàvem el cd i havíem d’entendre de què parlaven, què deien. Després, havíem d‘endreçar les vinyetes, o dir a quin dibuix pertanyia cada conversació, etc.

Passem a l’expressió oral. Bé, en aquest aspecte podria dir que encara el treballàvem menys. No recordo haver fer cap exposició oral fins a la universitat, de debò. Potser el nivell màxim d’expressió oral era la repetició en veu alta de pronunciacions de paraules, però això és tot. Tristeta, la cosa. Més endavant, a batxillerat, en alguna ocasió si que havíem fet alguna tasca per parelles i per parlar de l’activitat, discutir-la i arribar a un acord havíem de parlar en anglès. O fer el que poguéssim, vaja.

Ara ja ens centrem més en les tasques més comuns, que eren les de producció escrita. Sempre hem fet redaccions de diversos tipus, narracions, argumentacions, cartes, correus electrònics. D’això no ens en faltava! Abans d’escriure en feien fer un “brainstorming” per posar les paraules clau i les idees que posteriorment faríem servir en el nostre escrit. A vegades ens feien corregir les tasques dels companys. Amb la redacció es treballava la gramàtica, la qual apareixia constantment també en els exercicis escrits: activitats de reformulació en estil indirecte, canvi de temps verbal, etc.  Majoritàriament eren exercicis tipus cloze, és a dir, de tipus més tancat, estil tradicional i pautat.

El vocabulari, com he dit al principi, era un aspecte sempre present a classe. Fèiem activitats força variades (si comparem amb altres aspectes de la llengua). Cada unitat tenia un tema concret i per tant, es treballava un vocabulari concret. Posem per cas: el material d’escola. Llavors, en aquella unitat es treballava aquell vocabulari de deferents maneres. Quan s’havia de treballar específicament, fèiem mapes de mots. Sovint teníem el mot amb la seva representació gràfica. Algun que altre mot encreuat fèiem, però no massa.

Un exemple de cultua que probablement apareixia
sovint als nostres textos "fish and chips"

La cultura: 0. Suposo que implícitament la treballàvem (lectures que parlaven de lloc d’Anglaterra, etc.) però no explícitament.

I això és tot. Com heu vist les activitats a la meva escola no eren massa dinàmiques podríem haver-ho sigut més. Si ens centrem amb els recursos que fèiem servir per aquestes activitats, podríem dir que teníem la pissarra, un reproductor de música, llibres, fotocòpies, fotografies, i algun joc.