Entrada 5: Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

En l'entrada d'aquesta setmana us parlaré de com estaven organitzades les meves classes de llengua. 

Crec que en gran part les lliçons sempre estaven organitzades seguint la "programació per objectius" ja que a principi de classe se'ns deia què aprendríem. Crec que això era en cursos més baixos, quan érem més petits; Com més grans, menys se’ns explicaven els objectius de les lliçons o dels cursos, però bueno, això ho veiem amb el temari del llibre. "Avui aprendrem a demanar direccions", "l'objectiu d'aquest curs és que aprengueu a comunicar-vos en una situació concreta". Així doncs, he experimentat tan la programació per objectius general com l'específica. Si em poso a reflexionar una mica, crec que és motivador saber què s'ha d'aprendre, perquè així ja saps la intenció de les activitats (a vegades pot costar veure-hi la utilitat). Fins i tot, crec que preferiria que m'informessin dels objectius de cada lliçó, ja que potser si es parlés dels objectius generals un pot espantar-se una mica al principi: "Vols dir que podré aprendre to això?"- pots pensar. Algunes coses que recordo que ens feien aprendre era a redactar textos específics (argumentació, resum, exposició, narració) i, juntament amb això, se’ns facilitava un vocabulari per fer-ho (connectors, paraules clau, temps verbal...).

Una altra manera d'impartir les classes que considero interessant però que no vaig arribar a experimentar té a veure amb la taxonomia de Bloom, que és un terme que fa ben poc que n'he sentit a parlar, crec que va ser l'any passat (després de tant temari, tants treballs i tant d'estrès costa una mica recordar-se'n de tot). De debò és interessant veure com s'aplica aquesta fórmula, la qual involucra aspectes psicomotrius i afectius als aspectes cognitius. Durant la meva educació se m'ha donat el contingut lingüístic força mastegat i no se m'ha motivat mai a analitzar i ser crítica amb els continguts. Aspectes com analitzar i avaluar no hi eren presents però sí que és veritat que a més a més de recordar (memoritzar) era important entendre. Bé, crec que és complicat distingir tots els aspectes d'aquesta taxonomia.

Del que sí que me’n recordo més clarament és la manera en què es feien les classes de llengua materna respecte als continguts: totalment deductius. Se’ns donava la normativa de la gramàtica, el llistat de temps verbals, els connectors d'addició/conclusió/etc., i molt més. Cal dir que en anglès també, si no tot, era molt deductiu, tornem-hi: temps verbals, normativa de la gramàtica (posició dels elements gramaticals), preposicions, forma dels adjectius i els adverbis, etc. Amb l'alemany a primer de carrera vaig experimentar la inducció i no em va agradar gens. Com ja estava acostumada a un altre mètode, no era capaç d'entendre perquè es complicava tant tot per poder saber l'estructura de les frases; hauria preferit que em diguessin "els verb sempre en segona posició a excepció de quan tenim una subordinada, que el verb va al final", i tot més fàcil. és veritat que hi havia coses més deductives com ara el "tekamolo"(pels qui no sabeu alemany, això és una fórmula per recordar-se de l'ordre dels elements adjunts ala frase: temporal, kausal, modal, lokal.). Tot i així, buf, les classes eren molt pesades perquè havíem de llegir i extreure la teoria del què veiem, com ara el gènere, la declinació...not my style.

Si anem enrere en el temps us podré explicar algunes altres coses que recordo mica en mica, com ara que no fèiem classes per projectes (rien de rien) i que la majoria de classes eren individualistes. Em sembla que ja vaig comentar a l'entrada anterior que he sigut i sóc una mica competitiva. Doncs això ho diu tot. No ens han ensenyat a ser gaire cooperatius entre nosaltres. Recordo que m'agradava acabar abans que els altres i em sentia bé ajudant als altres companys, però la motivació principal era poder destacar entre els demés (en les coses que se’m donaven bé com ara les llengües, no hablemos de mates, que me mato.--Nota per a mi mateixa: M'estic passant amb el code switching-- ) Ara bé, he d'admetre que si vaig fer força treball a classe en parelles o en grup, sobretot a la primària. Ahhhh! (bombeta) A quart de primària, a català, teníem un professor molt bo, en Rudi Hickl, i recordo que ens agrupava en dos equips a classe i fèiem un tipus de "joc" que consistia en lletrejar paraules amb diftongs, accents etc. érem com dos vaixells pirata i ens "disparàvem" paraules. Potser era un joc, però nosaltres ens ho preníem seriosament, i va ser aquí quan vaig aprendre molt de la importància del treball en equip, de l'ajuda mútua.

Més endavant, a la ESO i batxillerat, no gaire treball en grup, i molt individual. Sobretot era escoltar a classe allò que el professor/a digués, fer exercicis a classe i a casa (molts deures ens posaven) i prendre apunts de teoria, com ara normes ortogràfiques i altres coses (sento no ser gaire específica però sense els llibres de text costa més fer memòria) També cal afegir que fèiem activitats diverses a vegades però molt poc sovint (algun cop érem nosaltres que havíem d'explicar la lliçó).

Ens llegim la setmana que ve , companyes!