Entrada 4. Les meves metodologies

Bon dia. Avui toca fer memòria i reflexionar sobre les metodologies d'ensenyament que he experimentat en el transcurs del meu ensenyament lingüístic.

Alguna gent que he conegut ha après llengües estrangeres a través dle mètode de la gramàtica-tradició, és a dir, se li ha ensenyat una llengua partir de la interacció en aquella llengua. Aquest és el cas de gent que ha estudiat al liceu francès o a l'escola alemanya i, gràcies a aquesta iniciativa dels seus pares (i també de la seva butxaca) han pogut aprendre una segona llengua amb facilitat i sense ni adonar-se'n. Bé aquest no és el meu cas per a les llengües estrangeres, però sí que ho és en el cas de les meves l1, òbviament. Hem estat ensenyats dues llengües a partir de la interacció amb un nadiu d'aquella llengua, a més a més d'estudiar-ne la seva gramàtica, és clar. 

Pel que fa a l'anglès, doncs recordo només un parell de professores que impartien en la llengua meta: a quart d'ESO (no era una professora nadiua però e parlava com si ho sigués) i a batxillerat (la professora tenia molt poca aptitud per parlar l'anglès). Les activitats que fèiem per aprendre anglès també pertanyien a aquest mètode tradicional, ja que fèiem exercicis amb respostes molt poc flexibles i les activitats se solien regir pel que dictava el llibre (poc dinàmic degut a la poca competència del professor en alguns casos probablement). és molt fàcil seguir allò que diu un llibre sense fixar-se en quines són les necessitats reals dels teus alumnes. Error. També se’ns feia memoritzar la gramàtica (aposto que a vosaltres també), com ara els temps verbals i els verbs. Una manera molt diferent d'aprendre anglès als nadius, ja que ells no saben el què és un present simple o un past continuous. I això d'aprendre's els verbs irregulars? A mi se’m donava bé i ho trobava divertit: sing sang sung, drive drove driven... era com una cançó o un poema. I la veritat que m'ha servit força. Altres activitats que fèiem, però ja no tan sovint, eren activitats de "textos paral·lels", i quan dic "textos" em refereixo a frases, paraules.

L'activitat estava enfocada situacionalment, és a dir, atenent a les necessitats més reals de l'aprenent, com ara les formules de salutació/comiat, preguntes de direccions, demanar alguna cosa en una botiga, etc. Amb el francès, amb el mètode audiolingual es feia una cosa semblant, però sense fer-ne la traducció; simplement escoltàvem i llegíem els còmics i apreníem de les situacions a partir dels diàlegs dels personatges. En alguns cursos si que se’ns impartia la classe en francès, però sense massa duresa ni insistència. També apreníem llistats de vocabulari "verdures", "les habitacions de la casa". Això també ho vaig fer amb l'alemany a Batxillerat. Aprendre coses que de debò estan presents en les conversacions més quotidianes. Tornant al francès i a l'anglès, també cordo que, quan era més petita, també fèiem algun tipus de teatre, on convertíem la classe en un mercat, portàvem objectes de joguet (verdures, fruites i coses de cuinetes) i interactuàvem manipulant els objectes i creant situacions. Això seria una silent way suposo. Crec que és una bona manera d'aprendre llengües quan ets més petit, perquè els llibres i la professora poden tornar-se molt monòtons, però quan ets més gran/adult, la immersió és la clau. Ara us en parlo.

Com he acabat de millorar l'anglès? Doncs amb el mètode que considero més eficient: el mètode directe. en què consisteix? doncs, simplement, viatjant!!! Sona molt més divertit que qualsevol altre cosa no? Doncs sí, la immersió en un país on es parla la llengua que vols aprendre és la clau. Això sí, sempre que no t'envoltis de gent hispano-parlant al teu voltant, cosa que la majoria dels meus companys i d'altra gent d'aquí acostumen a fer. Jo me’n vaig anar 4 mesos a Boston soleta, i clar, com no anava d’Erasmus ni res tampoc vaig conèixer cap espanyol, i ni ganes. Podríem dir que el meu novio i el meu entorn eren els meus professors; jo anava absorbint la informació de la llengua amb força esforç al principi, però llavors va ser "plof" màgia: ja pensava i somiava en anglès. Aquesta experiència em va ajudar molt ja que a la meva escola mai es van impulsar intercanvis lingüístics amb estudiants d'universitats estrangeres, ni cap sortida a l'estranger, ni res de res.

Quan vaig anar d’Erasmus a Dinamarca, em vaig assegurar que dins el meu grup no hi haguessin catalano/hispano parlants. Jo no surto d’un país per parlar la meva llengua, vull endinsar-me totalment en la meva altra personalitat (l'anglòfona, o la d'una nouvinguda que vol aprendre una nova llengua).és un error fer un “gueto” amb els teus quan estàs invertint en l’aprenentatge de llengües. Potser la comunicació és mes fàcil i la cultura és la mateixa i no teniu tensions culturals, però et perds tant del país on ets...O això crec jo. Discrepeu? Sé que la majoria de vosaltres vau fer això. Creieu que us va ajudar?

Aahrus, Dinamarca. Quin país més bonic i avançat!

 El meu anglès a Dinamarca no va millorar massa perquè anava amb una noia de Turquia que parlava molt malament, i a vegades això s'encomana. Les meves companyes portugueses ho equilibraven una mica.

no us parlo ni del portuguès ni del danès perquè no tinc prou historial d'aprenentatge com per fer-vo-en una explicació interessant ;)