Bon dia. Avui toca
fer memòria i reflexionar sobre les metodologies d'ensenyament que he
experimentat en el transcurs del meu ensenyament lingüístic.
Alguna gent que he conegut ha après llengües estrangeres a través dle
mètode de la gramàtica-tradició, és a dir, se li ha ensenyat una llengua partir
de la interacció en aquella llengua. Aquest és el cas de gent que ha estudiat
al liceu francès o a l'escola alemanya i, gràcies a aquesta iniciativa dels
seus pares (i també de la seva butxaca) han pogut aprendre una segona llengua
amb facilitat i sense ni adonar-se'n. Bé aquest no és el meu cas per a les
llengües estrangeres, però sí que ho és en el cas de les meves l1, òbviament.
Hem estat ensenyats dues llengües a partir de la interacció amb un nadiu
d'aquella llengua, a més a més d'estudiar-ne la seva gramàtica, és clar.
Pel que fa a l'anglès, doncs recordo només un parell de professores que
impartien en la llengua meta: a quart d'ESO (no era una professora nadiua però
e parlava com si ho sigués) i a batxillerat (la professora tenia molt poca
aptitud per parlar l'anglès). Les activitats que fèiem per aprendre anglès
també pertanyien a aquest mètode
tradicional, ja que fèiem exercicis amb respostes molt poc flexibles i les
activitats se solien regir pel que dictava el llibre (poc dinàmic degut a la
poca competència del professor en alguns casos probablement). és molt fàcil
seguir allò que diu un llibre sense fixar-se en quines són les necessitats
reals dels teus alumnes. Error. També se’ns feia memoritzar la gramàtica
(aposto que a vosaltres també), com ara els temps verbals i els verbs. Una
manera molt diferent d'aprendre anglès als nadius, ja que ells no saben el què
és un present simple o un past continuous. I això d'aprendre's els
verbs irregulars? A mi se’m donava bé i ho trobava divertit: sing sang sung, drive drove driven...
era com una cançó o un poema. I la veritat que m'ha servit força. Altres
activitats que fèiem, però ja no tan sovint, eren activitats de "textos
paral·lels", i quan dic "textos" em refereixo a frases,
paraules.
Com he acabat de millorar l'anglès? Doncs amb el mètode que considero més
eficient: el mètode directe. en què consisteix? doncs, simplement, viatjant!!!
Sona molt més divertit que qualsevol altre cosa no? Doncs sí, la immersió en un
país on es parla la llengua que vols aprendre és la clau. Això sí, sempre que
no t'envoltis de gent hispano-parlant al teu voltant, cosa que la majoria dels
meus companys i d'altra gent d'aquí acostumen a fer. Jo me’n vaig anar 4 mesos
a Boston soleta, i clar, com no anava d’Erasmus ni res tampoc vaig conèixer cap
espanyol, i ni ganes. Podríem dir que el meu novio i el meu entorn eren els
meus professors; jo anava absorbint la informació de la llengua amb força
esforç al principi, però llavors va ser "plof" màgia: ja pensava i
somiava en anglès. Aquesta experiència em va ajudar molt ja que a la meva escola
mai es van impulsar intercanvis lingüístics amb estudiants d'universitats
estrangeres, ni cap sortida a l'estranger, ni res de res.
Quan vaig anar d’Erasmus a Dinamarca, em vaig assegurar que dins el meu grup no
hi haguessin catalano/hispano parlants. Jo no surto d’un país per parlar la
meva llengua, vull endinsar-me totalment en la meva altra personalitat
(l'anglòfona, o la d'una nouvinguda que vol aprendre una nova llengua).és un
error fer un “gueto” amb els teus quan estàs invertint en l’aprenentatge de llengües.
Potser la comunicació és mes fàcil i la cultura és la mateixa i no teniu
tensions culturals, però et perds tant del país on ets...O això crec jo. Discrepeu?
Sé que la majoria de vosaltres vau fer això. Creieu que us va ajudar?
no us parlo ni del portuguès ni del danès perquè no tinc prou historial d'aprenentatge com per fer-vo-en una explicació interessant ;)


Ruth jo penso igual que tu que per aprendre una llengua s'ha de viatjar i pasar-hi un cert temps.
ResponderEliminarHe trobat molt interessant la teva sortida a Boston durant quatre mesos, estic segura que tens molts bons records. A més, vas tenir sort de trobar un noi nadiu amb qui practicar l'idioma, està clar que sempre ajuda!
El mètode anomenat audiolingual jo també el vaig experimentar. Penso que era bastant entretingut, tot i que no el millor mètode perquè aprendre dels diàlegs sense formar-ne de nous té poc de comunicación oi? En fi, espero que en un futur proper trobem el mètode més adequat per ensenyar llengües.
Estic totalment d'acord amb el que dius que quan marxes és per endinsar-te totalment en la llengua i la cultura del país on vas, no per seguir parlar català o castellà. Quan he estat a fora jo també he intentat anar amb gent del país o bé altres Erasmus. De fet, veig que normalment els espanyols van molt junt i no s'acaben integrant gens...
ResponderEliminarM'agrada molt la foto d'Aarhus que has posat!
Penso igual que tu, que la millor manera per aprendre una llengua és endinsar-s’hi del tot. Per situacions que ara no vénen al cas, no em va ser possible aïllar-me d’altres catalanoparlants o castellanoparlants. De totes maneres vaig intentar absorbir al màxim l’alemany, aprofitant qualsevol situació i qualsevol contacte per petit que fos. Crec que em va ser útil, però com expliques, segur que no tant com les teves sortides a Boston o Aarhus.
ResponderEliminar