6a entrada. El meu programa o currículum.

Hola! En l'entrada d'aquesta setmana ens centrarem a parlar sobre aspectes relacionats amb l'organització dels continguts. Per començar, m'agradaria esmentar-vos el currículum del meu aprenentatge de llengües formal. Vull destacar que, pel que fa a l'anglès (la meva primera llengua estrangera), l’organització global de totes les hores que vaig fer durant la primària, secundària i Batxillerat no va ser ni tan òptima ni tan profitosa com crec que hauria d'haver estat, i hauria tingut més bons resultats si hagués tingut una altra organització. Considero que 12 anys estudiant anglès haurien d’haver sigut suficients per donar-me una fluïdesa i unes habilitats orals/escrites que, per aquell moment, en acabar batxillerat, encara no tenia.

Comparo aquesta situació amb el meu aprenentatge d’alemany dels últims 5 anys i considero que he après més que en 15 anys d’anglès, perquè almenys ja puc parlar una mica, cosa que no podia fer amb l’anglès. Una companya a classe havia comentat que aquesta sensació era normal, que en els primers anys d'una llengua es té la sensació d’aprendre més i que amb el temps arribes a un punt d’estancament, però jo mai he sentit  que aprengués molt durant el meu aprenentatge d’anglès. Ara potser sí que he arribat a aquest punt, però després d’un Erasmus, d’una immersió informal a EUA, d’un nòvio americà...Quan ja he arribat a un nivell C1. És clar que és molt més comú estancar-se quan es té un nivell avançat.

Com estaven estructurades les meves lliçons, els continguts?

L’experiència que he tingut pel que fa les lliçons sempre ha estat la mateixa, també perquè sempre he anat a la mateixa escola, suposo. El contingut del curs (i suposo que el llibre mateix—recordem que jo no tinc llibres—) estava organitzada per unitats, per lliçons. Sempre fèiem continguts diferents a cada unitat. Cadascun d’aquests components que determinava les unitats era, òbviament, la gramàtica. Això era comú amb català i castellà. Els aspectes lingüístics estaven organitzats per parts mes específiques, com ara ortografia, la normativa, les subordinades...). 

També vam tenir organitzat els continguts de manera estructural per al francès (diàlegs, estructures per memoritzar i repetir...). Com veieu, aquesta organització és més típica dels mètodes audiolinguals. Els llibres de francès, crec recordar que estaven organitzats per temes comunicatius/situacions, com ara "La fête d'anniversaire de Pauline Pottier", i a casa situació i diàlegs s'anaven incorporant elements gramaticals nous.

Pel que fa a l’alemany, aquest sempre ha tingut molt poc de gramatical i s’ha enfocat més en l’aspecte funcional i situacional, organitzat per centres d'interès, i tasques i funcions comunicatives. A batxillerat era més situacional, on apreníem els continguts per a contextos diferents (situacions d’oci, visites al metge—formal—, etc.). L’any passat, a segon de Llengües Aplicades, a l'assignatura de Producció Alemany va ser tot molt més funcional. Les classes estaven basades en els actes de parla, en la conversació, en la comunicació, com són les accions de parlar i entendre, i comunicar-se en alemany per les coses més bàsiques i quotidianes, com ara les conversacions entre companys sobre dubtes dins de la mateixa classe. Una altra llengua que no fos l'alemany estava "prohibida" i la professora ens encoratjava a fer un esforç que, personalment, va marcar un abans i un després en la meva competència de l'idioma.