Bé, em disposo a fer la tercera entrada. Crec que aquest tema em resultarà complicat de desenvolupar, perquè no crec que tingui massa indicis com per rememmorar tan detalladament les lliçons que rebia, pero bé, ho intentaré, si més no!! Ja des de bon principi remarco que no tinc llibres que em puguin refrescar la memòria, així que aquest aspecte no el tocaré, a no ser que tingui una iluminació divina.
Per quines ideologies s'ha regit la meva educació?
Començarem pel jardí d'infància, del qual sembla mentida quants records (bons i no tant) tinc. Anava a una guarderia religiosa i, per tant, dirigida per monges. Tots sabem que les monges són dones bondadoses però estrictes i rígides. Les monges que li donaven classes als meus avis donaven cops de regle a la punta dels dits dels alumnes si feien alguna cosa malament (ara no recordo quina cosa era, potser parlar en català). Les monges del parvulari em feien resar l'Ave Maria pel matí; a qui deia paraulotes li rentaven la boca amb sabó; qui es volia posar al principi de la cua sí o sí, se n'anava al final. També recordo que un cop jo estava xarrupant la sopa i una monja em va clavar clatellada. Totes aquestes actuacions educacionals estàven regides pel mètode conductista "acció-reacció". Quan penso en el conductisme sempre m'enrecordo de "los chicos del coro", aquells nois internats en una escola on, si es portaven malament, podien arribar a tancar-los a una espècie de garjola.
Anem més endavant en el temps, on possiblement puc recordar aspectes més relacionats amb l'ensenyament de llengües i no tan comportamentals.
Cal dir que tant a la ESO com al Batxillerat i fins i tot a la universitat (sí, sí), l'aprenentatge del català i el castellà s'ha basat en l'ensenyament programat(teoria conductista). Des de les preposicions "a ante bajo cabe con contra...", a la norma ortogràfica "la vocal neutra; per i per a, etc.", fonètica, etc. En tots els aspectes lingüístics de la meva educació hi ha hagut la idea que l'error és una conducta a erradicar. I bé, ho van aconseguir bastant amb aquest mètode. Però jo crec que va ser perquè tinc una facilitat lingüística que alguns alumnes no tenien i que probablement a hores d'ara segueixen escrivint tan malament com abans.
Ara que hi penso, recordo a 4rt de primària una profe que es deia Mònica (molt bona) que ens ensenyava llengua catalana, a buscar al diccionari i algunes normes ortogràfiques. La seva forma d'ensenyar era una mica més divertida ja que ens donava dibuixos juntament amb les paraules que haviem d'aprendre a diferenciar-ne l'ortografia, com ara compte/conte, etc. (potser aquest últim exemple estaria a la frontera amb el cognitivisme?)
Amb l'anglès recordo les lectures a classe que eren bàsicament molt tenses, ja que ens preocupàvem més per pronunciar bé la paraula que per comprendre el contingut, així que no era un mètode gaire efectiu per aprendre a llegir ni a parlar, en general.
La forma d'ensenyar alemany ha estat sempre molt conductista, molt regit per la gramàtica i la sintaxis i molt avorrit d'aprendre (per això l'odio-estimo tant): normes normes i més normes, exercicis, memoritzar declinacions, gènere de les paraules, etc. Un cacau, vaja.
Pel que fa a l'humanisme, crec que no he tingut mai classes d'aquest tipus. Penso i penso però no recordo. :C Potser ara a la universitat és quan hi tinc més contacte. Amb la Montserrat a Ideologia les classes eren molt amenes, participatives i lliures de pensament i opinió. Pero bé això no és aprenentatge de llengües.
I fins aquí hem arribat, companys i companyes. M'agradaria tenir una màquina del temps per poder observar el meu aprenentatge passat amb més deteniment. Una llàstima que ens fem grans i el nostre disc dur va eliminant la informació emmagatzemada de tan en quan. Quines són les terories que us van acompanyar en l'educació? de debó m'agradaria saber-ho, a veure si m'ajudeu a fer memòria!!!!


Ruth, jo també vaig pensar en la pel·lícula de "Los chicos del coro"! Et fa pensar molt, oi? Pel que dius les monges eren semblants al director de l'internat de la pel·lícula.
ResponderEliminarJo crec que tampoc he tingut classes de llengües que fossin humanistes, i crec que deu ser tota una experiència i m'agradaria provar-ho. Tens raó que d'alguna manera la Montserrat fa un tipus de classe així, però clar com bé dius no ensenya llengües...
M'ha sobtat moltíssim això de los chicos del coro, però pel que decsrius tens tota la raó. Les experiències que descrius semblen extretes de la pel·lícula.
ResponderEliminarCom també diu l'Ester, pocs de nosaltres hem tingut classes humanites, les de la Montserrat no crec que contin, encara que crec que dóna classes de català a la uni. Em faria gràcia saber com són.
Jo també he experimentat la teoria conductista en tota la meva educación. Crec que en alguns aspectes funciona haver de memoritzar, les preposicions, les taules de multiplicar, vocabulari o com bé tu deies declinacions de llatí o d'alemany, ja que ajuda a anar més ràpid a l'hora d'identificar aquests aspectes. Penso que una teoria humanista pot ser interesant, però no estic del tot segura si resultaria ser una teoria bona per a l'aprenentatge... En tot cas, potser en un futur la podem experimentar. Qui sap!
ResponderEliminarOstres, tela no amb l’experiència de les monges? Sí, que en certa mesura recorda a la pel•lícula de “los chicos del coro”, plasma molt bé aquest mètode acció-reacció.
ResponderEliminarLa cantarella de les preposicions és ben típica i sí, memoritzar no significa ben res, simplement repetir com un lloro i segurament entendre el que has memoritzat força més tard del moment en el qual et van imposar aprendre de memòria el que fos. Penso que fins que no madures i interioritzes allò que t’expliquen, no serveix per res que t’imposin saber sí o sí el que sigui i penalitzar l’error...És clar que com també comenta l’Anna, aprendre les declinacions de llatí (o en el teu cas també d’alemany) o passa per un procés de memorització o costa avançar en el coneixement.
No sé si el mètode acció-reacció és gaire eficient, però pel què expliques de les monges en aquell temps funcionava la mar de bé! Els tipus de classe que he tingut són semblants als teus i als de la resta de companys. Pel que fa a la memorització, crec que és un mètode que no serveix si no s’entén el per què d’haver de memoritzar allò en concret. Un exemple són les declinacions. Jo les havia memoritzat però no sabia com ni quan les havia d’utilitzar. Per tant, aquest mètode serveix de poc si no va acompanyat d’algun altre component com el d’entendre la utilitat d’allò.
ResponderEliminar