2a entrada. Teories lingüístiques

Un esmolador (però no de llengües)

Fa uns dies, després d'haver-li assignat un nom al meu blog "esmolant la llengua" vaig descobrir que "esmolar la llengua" és una frase feta que vol dir  "parlar molt i sense necessitat". Espero que no us sentiu així en cap moment. Quan vaig pensar en aquest nom vaig interpretar-lo com que la llengua es podia esmolar com s'esmolava un ganivet o un llapis. És a dir, preparar-la per fer-ne ús, per dur a terme una acció amb una finalitat concreta. Veés per on, fins i tot de la pròpia llengua encara hi ha coses per aprendre. Comprensible, doncs que costi arribar a dominar altres idiomes, sobretot aspectes més culturals com frases fetes, refranys, etc.

Un cop aclarit el títol del meu blog i de la petita reflexió posterior, ja m'endinso en la temàtica que toca per aquesta setmana. He estat recopilant treballs, exercicis i coses d'altres etapes escolars però no he tingut massa sort amb la cerca. Sobretot he trobat molts dibuixos (ja us vaig dir que era bona dibuixant), però no he trobat gaire cosa de profit pel que fa l'assigatura, em temo. He trobat moltes coses de batxillerat, però no gaire més. Casa meva és força petita així que cada any o cada parell d'anys feia neteja de papers. Alguna cosa s'ha conservat, com ara aquest diploma d'anglès de quan tenia 9 anys:

Com veieu, era una bona aprenent, i em portava molt bé. Em sembla que cada setmana li donaven un diploma a algú, així ningú se sentia exclós/discriminat/diferent. Però no recordo massa bé aquells temps. L'anglès era sens dubte una de les meves assignatures preferides, només en tinc bons records. Quan vaig començar a aprendre'l (6 anys), recordo que utilitzàvem cartes amb dibuixos per una banda i el nom del dibuix per una altra. Jo aprenia vocabulari  extra amb llibres de ma mare, com ara aquest:

També cantàvem cançons: "Left and right, and left and right, and up and down, and down and up" un canço molt poc original de la professora, però que tenia una melodia molt adictiva, la de "Hawaii-Bombai son dos paraísos", sabeu? A les seves classes també ens feia dir alguna cosa en anglès. Per exemple, si voliem anar al lavabo, havíem de dir "Mimi please, can I go to the toilet?". No seria fins molts anys després que seria capaç de desglossar els mots per entendre ben bé allò que estava dient. També féiem escoltes de conversacions, però la majoria de vegades parlàvem en català. Més endavant (ESO), l'aprenentatge va ser una mica més basat en la teoria generativa de Chomsky (crec jo, vaja) ja que ens parlàven tota l'estona en anglès i se'ns donava molta insistència en la producció oral i escrita. Però no us penseu que era molta producció oral, eh? Era contestar quatre preguntes i no busquis més. Però també estructuralista, amb moltes activitats d'omplir buits, creació/reformulació de frases, etc.

Si hi ha una lengua que he après a partir de l'èmfasi en la llengua oral ha estat amb l'alemany l'any passat a producció alemany, on tot era, pràcticament, oral. Als 14 anys també hi havia un gran component oral, però barrejat amb llargues sessions de teoria pura i dura. Per tant, vaig experimentar una barreja de gramàtiques: una mica de generativa, pragamàtica (havíem d'aconseguir satisfer la nostra necessitat comunicativa, donant una importància secundària ala correcció gramatical pura i dura.)

També he estat buscant per internet els llibres que havia fet servir a la primària, però no en recordo els noms.  He trobat llibres de francès de la meva mare:

Molt dens, oi? Un exemple típic de gramàtica tradicional.

Tot i així, recordo com eren alguns d'aquest llibres. El de francès, per exemple, seguia un mètode d'ensenyament audio-lingual basat en l'estructuralisme. Com ho sé si no en tinc proves físiques? Doncs perquè recordo els personatges de les històries que vivien, i fins i tot algunes frases. Recordo la Paulinne Pottier, en Renaud, i recordo com la Paulinne deia "souffle les bougies, toutes les bouggies". Tinc aquesta frase ben clavada en les profunditats del meu coneixement lignüístic i del món. És curiós i divertit alhora.

També recordo cançons en francès, que encara us les podria cantar de memòria:

                                                           Aquesta a 4rt de primària

Aquesta a 6è. La feiem amb les lletres davant i havíem d'emplenar buits i deduir el significat de les frases.

I bé, m'agradaria poder aportar més documentació però els llibres de text els vaig vendre, donar, etc. Per tant, l'única cosa que em queda són les coses que vaig fer més endavant.  L'únic que tinc aquí és un llibre "Ortografía castellana básica", de quan devia tenir uns 13 anys, crec. En aquest llibret podem veure que l'índex són bàsicament paraules soltes i el contingut del llibre mostra la teoria ortogràfica del castellà, amb activitats estrictament escrites:

CONCLUSIÓ

Durant el meu procés d'adquisició de llengües he tocat molts mètodes i, pot ser que la barreja de tots sigui la fòrmula ideal per l'aprenentatge, tot i que potser el mètode més divertit i motivador per aprendre llengües sigui l'estructuralista, ja que no es fa tan pesat visualment. Què en penseu vosaltres? Hi esteu d'acord? No?Podríeu dir-me més raons?